Sandro Rosell era una eina. Una eina de les elits catalanes per recuperar el Barcelona després de l’outsider que s’havia colat després de Núñez-Gaspart. Per això, abans d’acabar el mandat de Jan Laporta, casualment es va canviar la llei sobre entitats esportives i es van allargar els mandats de 4 a 6 anys. Així, amb un únic candidat real a la presidència, s’asseguraven que en Sandro tindria tot el temps del món per recuperar els lligams entre el club i aquestes elits.
Aquests interessos son massa importants per posar-los en perill només perquè l’eina anterior no servia. Per això, va saltar en Sandro. I per això, ben poc importa que en Bartomeu no l’hagi escollit ningú o que la pilota entri o no entri; les elits acabaran la feina. Per això no hi haurà cap crítica dels mitjans afins. Per això, els que no estiguin a favor seran titllats d’anti culers.
A punt d’aterrar (amb Qatar Airways?) diners frescos per eixamplar les butxaques d’uns quants i equilibrar els balanços d’algunes empreses, a qui li importen els valors?
De debó, qui son aquesta colla de catalans per donar lliçons de democàcia als pares de la pàtria?
Preparació de la pancarta #volemvotar el president del barça
Batibull 