Volem votar el president del Barça (2a part)

No fem broma. Som al 2014. Som en ple procés pel dret a decidir. La nostra icona és una urna i ens omple d’orgull enviar milers de llibres arreu del món explicant el nostre caràcter democràtic. La nostra reclamació és una cosa tant senzilla com poder votar, però resulta que al cor d’aquest moviment cívic, en l’ambaixador més mediàtic que té aquest país i del qual ens han dit que “és del soci”, hi ha uns personatges que això no s’ho creuen gaire.

Al capdavant del Barça hi ha actualment un president a qui no ha votat ningú. L’anterior, el més votat de la història del club, ha abandonat el vaixell a la mínima que els vents no han sigut favorables. L’actual president era part de la junta directiva que va guanyar les anteriors eleccions, això sí, i legalment pot continuar el seu mandat. Però, no diem que les lleis han d’estar al servei de la gent i de les seves causes i no a l’inrevés?

Senyor Bartomeu, ser president del Barça és un càrrec electe. Així doncs, com un càrrec electe pot tirar endavant una tasca sense sentir-se refrendat? I quina tasca vol tirar endavant si els socis no han pogut encomanar-li cap o aprovar la que vostè proposa? Llavors, què fa en el dia a dia? El que vostè vulgui? Senyor Bartomeu, deixi’m que li digui que està equivocat, que això no va així…

Senyor Bartomeu, seguint com a president del Barça està posant els seus interessos personals per davant de la voluntat dels propietaris del club, els socis. Això ho faria en una empresa privada? És molt greu, permeti’m que li digui. El que està fent demostra quins son els seus valors, els reals, no dels que pressumeix, i disculpi que sigui tan directe, aquests no son els valors del club.

Per tant, li demano que deixi als socis decidir si vostè és el més indicat per dirigir el club. I si els socis creuen en vostè, doncs endavant amb tots els projectes que vulgui. Però no a l’inrevés. No confongui les coses, el Barça és dels socis, no de qui ocupi la seva presidència; i a ells és a qui vostè es deu. A ningú més.

PD: moltes gràcies a @Tico1899 @Emenderk @Joordii13 per les fotografies i a @antonibassas i a l’equip de El Barça juga a Rac1 per fer-se ressó de la pancarta.

El problema som nosaltres

Repasso el baròmetre del CIS del mes de gener i observo que el segon i el tercer principal problema o preocupació dels espanyols estan relacionats amb la classe política (el segon és la seva corrupció i el tercer el seu frau).

Què tramposos que som! Resulta que els polítics no son més que representants nostres. Els escollim nosaltres. Els premiem nosaltres amb la reelecció. Financem els seus partits amb la nostra permissivitat. I els donem carta blanca per enriquir-se i per empobrir-nos amb el nostre vot o la nostra escassa pressió. I tenim la barra de exculpar-nos?

Imagino que mai en una enquesta del CIS hi apareixerem nosaltres com a principal preocupació, però hauríem de ser sincers d’una vegada. Som una societat nefasta, amb tant poca dignitat i autocrítica que fa por, tan immòbil i tan mal·leable que ha de ser un plaer governar-nos.

Si algun cop m’atrapa un enquestador del CIS, i em pregunta “quin és el problema que em preocupa més actualment?” Intentaré respondre: “Jo mateix. I vostè també”.