Tinc un amic, que li direm Bernat, que es defineix com a independentista. Està absolutament convençut que tots els polítics son uns estafadors i que mai prenen cap decisió que tingui com a objectiu millorar la vida dels ciutadans. En Bernat pensa que totes les seves accions persegueixen el benefici propi o d’un petit cercle d’interessos que els recompensen per aquestes decisions preses. Lògicament, pensa que els dirigents independentistes no en son cap excepció.
Fa uns anys va decidir deixar de prendre’s seriosament la democràcia, i a cada cita electoral vota a un partit diferent. De debò, ho fa. En Bernat tria el partit segons més controvèrsia i animadversió generi al seu voltant quan els explica el seu vot. És a dir, no és dels que vota el partit pirata, animalista o el partit més desconegut que troba: ell no busca que el seu vot sigui insignificant, busca incendiar el seu entorn per generar una conversa explosiva més amplia, més profunda, sobre si realment els partits son útils, si serveixen als ciutadans, si els polítics son una classe social d’elit, etc.
En Bernat ja ha votat ICV, CiU, PSC, ERC, el PP i les CUP. I aquest 27S s’obre un nou món per a ell: molts partits nous s’hi presenten i molts d’ells generen controvèrsia i rebuig a parts iguals del seu entorn. Diu que no votarà “Junts pel Sí” perquè ja va votar en Mas. Diu que tampoc “Catalunya sí que es pot”, perquè Iniciativa ja no és a la seva llista de futuribles. Descarta “Ciutadans”, tot i no haver-los votat mai encara, perquè prefereix fer-ho a unes eleccions on puguin tenir un paper més decisiu i el seu vot irriti molt més. Així doncs, es veu abocat a votar “Unió”. En Bernat preferiria que en Duran fos cap de llista, efectivament, però ja s’hi ha resignat i segueix convençut del seu vot.
Em venia de gust presentar-te en Bernat, sobretot per evitar que pensis que ell està malgastant el seu vot i tu no. Per dir-te que t’equivoques si penses que ell és el que “ens pot fer perdre” i tu no. Perquè segurament el significat que tu li dones a guanyar i perdre, és totalment oposat al seu. Oposat, no millor.
Per a tu i per a mi, potser aquestes eleccions son plebiscitàries i poden decidir el futur de Catalunya i potser és ara o mai, i no tindrem més oportunitats com aquesta a la nostra vida. Però per a molta gent no és així, i és important que ho entenguis. Així que quan algú et digui que vota XXXX i tu no ho comprenguis, pensa en el Bernat. I pensa que ell també es caga en el Sandro Rosell i en el Bartomeu, com tu, i que ell també forma part del teu país. L’anomenis com l’anomenis.
Batibull 